El Govern balear de Bauzá es burla de la justícia

El president balear José Ramón Bauzá mai ha deixat de ser un fidel, avantatjat i obedient alumne del seu president de partit i del govern central, Mariano Rajoy. Una de les seves especialitats, en les quals s'atreveix fins i tot a competir amb el seu admirat i barbut cap, són els decrets lleis: els dicten a desenes. Incondicional transponedor de les polítiques nacionals del seu partit, no podia ser menys a l'àrea educativa. Basti com a exemple del seu servilisme la Llei de Costes; després de mobilitzar al Consell Consultiu en la confecció contrarellotge d'un dictamen, preceptiu per recórrer davant el Tribunal Constitucional la precitada llei, comunica per carta (el mateix matí que el Consultiu es reuneix per votar el dictamen) el seu desistiment al recurs.

Bauzá ha fet seva la croada religiosa, classista, ideològica i lingüística, abanderada per la verborrea del ministre d'Educació José Ignacio Wert. Amb l'excusa del trilingüisme (català/castellà/anglès) —que, en el fons, no és mes que restar hores lectives en català—, ha posat potes enlaire el sistema educatiu balear. Emulant al company Wert, en contra de les comunitats docent i científica, resta de partits polítics, sindicats i pares d'alumnes; menyspreant el diàleg i consens.

L'anterior conseller d'Educació, Rafel Bosch (exprofessor de Bauzá), no va fer el treball brut al gust del seu exalumne, i del "ala dura" del Partit Popular balear. Així que Bauzá va buscar un nou braç executor del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Va triar per a tal menester a la menorquina agent de la propietat immobiliària Joana Maria Camps, el coneixement de la qual del món educatiu i docent es limita a la seva època d'estudiant de dret.

Divendres passat la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), atenent la demanda contra el TIL dels sindicats CCOO, UGT i STEI, suspenia cautelarment el TIL. En el temps rècord de dues hores el Consell de Govern aprovava un decret llei (publicat en el BOIB del dissabte), per blindar l'entrada del TIL al començament del curs escolar divendres que ve. I blindar en un doble sentit: entrada en vigor (ja vigent des del dissabte), i recursos judicials (recurrible únicament davant el Constitucional amb aval de cinquanta parlamentaris nacionals).

És lògic pensar que el Govern tenia el text del decret llei preparat, i "adaptat" a l'argumentació jurídica de la suspensió cautelar dictada pel tribunal superior balear. Qui va filtrar anticipadament la resolució judicial? No és desgavellat opinar que la filtració va provenir de fonts del propi TSJ o satèl·lits.

Camps diu que ho fan "pels nostres nens". Les meves nenes —les meves filles—, que cursen respectivament Primària i ESO, són bilingües (català i castellà) i estudien, amb uns resultats òptims, anglès i alemany. Com a pares inclosos en la comunitat educativa dels 36.000 alumnes balears afectats, no entenem a què ve aquesta cacicada (una més) del govern del Partit Popular en Balears. De moment, i entre molts altres aspectes, és probable que es trobin afectats llibres de text (a uns dies del començament de l'any lectiu).

El Govern assegura que el que han fet és legal. Caldrà veure què opinen juristes independents, especialment pel que fa a l'incompliment de les resolucions judicials i la desobediència a l'autoritat (judicial). Legal o il·legal, la qual cosa és clar la burla absoluta a la justícia, d'una acció política mesquina i d'una inexistent ètica de govern.