Ja ho va dir De Guindos a l’estranger (com acostuma el PP): la reforma laboral serà “extremadament agressiva”. Després va dissimular: “contra l’atur”. I excessivament dòcil amb l’acomiadament, li va faltar afegir. Ho va murmurar ben alt, perquè ho sentissin els mercats.
I clar que és agressiva (i absent del programa electoral del Partit Popular, per variar). La major caiguda de drets, en una sola destralada, des que està vigent l’Estatut dels Treballadors (ET), de 10 de març de 1980 (BOE del 14 de març).
Fem un abreujat recorregut per alguns elements de la reforma, que ha tallat amb precisió de cirurgià els principis del Dret del Treball; operant sobre les relacions laborals espanyoles, a favor de la part més forta: l’empresari.
Acomiadament totalment gratis i lliure durant el primer any (període de prova) dels nous contractes per a empreses de menys de 50 treballadors. (En 2008 el pes de les microempreses, amb plantilla entre 1 i 9 empleats, a Espanya era del 93,1%; font: Eurostat/INE 2012).
L’acomiadament (extinció de contractes indefinits, clar) improcedent indemnitzat serà el de 33 dies/any, màxim 24 mensualitats; en lloc del de 45 dies/any, màxim 42 mensualitats. Aquesta última indemnització serà només per als contractes vigents fins a la reforma (i que estiguin sota aquesta indemnització), i pel temps treballat fins a l’entrada en vigor de la mateixa (BOE de l’11 de febrer). Després t’aplicaran la primera, més barata.
Universalitza l’acomiadament de 20 dies/any. La indemnització de l’extinció del contracte indefinit, en cas d’acomiadament procedent per causes objectives, serà de 20 dies/any, amb un màxim de 12 mensualitats. Substituirà al conegut com a “acomiadament exprés”; aquest esquizofrènic acomiadament introduït en l’era Aznar (i mantingut en l’era Zapatero), en el qual l’empresari et posava al carrer, reconeixent que ho feia de forma “improcedent”, i dipositant la indemnització a la teva disposició (estalviant-se, a més, els salaris de tramitació). També serà l’acomiadament més utilitzat, ja que es presumirà que l’acomiadament és procedent, mentre que un jutge no digui el contrari; és a dir, si vols barallar per una major indemnització, demanda en el Jutjat Social.
Els salaris de tramitació (els que l’empresa ha d’abonar al treballador, des de l’acomiadament fins a la sentència) operaran únicament en els casos de readmissió del treballador. Salaris de tramitació que l’empresari ja s’estalviava amb els citats i habituals “acomiadaments exprés”, aplicats fins a aquesta reforma.
Conveni d’empresa per sobre del conveni del sector. En reduir l’àmbit jeràrquic i funcional de la negociació, també es redueix la capacitat reivindicativa i de força negocial de la part social (suposant que existeixi representació dels treballadors, inusual en les pimes; o bé estarà molt condicionada per l’obediència al patró). Divideix i venceràs.
Facilitats per a la no aplicació del conveni col•lectiu d’àmbit superior (el famós “despenjament”), ja generosament regulat en la legislació laboral anterior.
Ultractivitat dels convenis col•lectius (conservació de drets, una vegada vençuts). Es limita a 24 mesos. És a dir, als dos anys de la seva caducitat, s’estarà a les condicions “a pèl” de l’Estatut dels Treballadors (ET), partint de zero.
Eliminació de l’autorització administrativa prèvia en els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO).
Bastarà amb la disminució “persistent” dels ingressos o vendes, sense que hi hagi pèrdues. Una altra qüestió que hauran de modular els tribunals.
Barra lliure per acomiadar i modificar substancialment les condicions de treball. Després, si vols, acudeix al Jutjat social. Judicialització que, dit sigui de pas, sobrecarregarà molt més els ja desbordats jutjats socials.
Fàcil modificació empresarial de les retribucions, la jornada i l’horari, el sistema de rendiment, entre uns altres. L’empresari podrà, de forma senzilla i unilateral, rebaixar el salari. (“Raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”). Si no estàs conforme pots anar-te, però amb una indemnització de 20 dies/any (màxim de 9 mensualitats).
Classificació professional i mobilitats funcional i geogràfica. Amplíssimes mobilitats funcional i geogràfica, a gust i desig de l’empresa.
Cura amb posar-se malalt (sense baixa mèdica, i menys de 21 dies). Eliminació del requisit que l’absentisme del 20% en 2 mesos consecutius, o el 25% en 4 discontinus (tots dos en un període de 12 mesos), hagi d’acompanyar-se d’un absentisme en el centre de treball major d’un 2,5% (ja reduït a la meitat en l’era Zapatero).
El autoengany de “mentre em paguin la nòmina a final de mes” s’estavellarà amb l’arma, carregada amb munició de gran calibre, de la nova normativa laboral.
Tampoc servirà per crear ocupació (sinó per acomiadar molt més barat), sense un estímul social a la recuperació econòmica, i amb contínues retallades econòmiques i socials.
La reforma laboral càrrega sobre l’esquena (més encara) i la butxaca dels treballadors el robatori impune perpetrat pels responsables, grans banquers i financers (la immensa majoria dels quals segueix en llocs similars i clau de gestió i decisió), participat i consentit pels governs i els polítics de torn. La càrrega no solament és econòmica, sinó de caiguda de drets, i serveix d’eina i fuet dels empresaris contra els seus treballadors-esclaus. Responsables pertanyents al que es ve denominant com “els mercats”, persones delinqüents que segueixen incrementant les seves grans fortunes a costa de les arques públiques i el sofriment del poble, i dels drets laborals, socials, econòmics i de serveis públics de tots els ciutadans.
La reforma laboral desenvolupa i avança en la involució des de la figura de treballador-assalariat a la de treballador-captaire.
La reforma laboral “Rajoy” injecta en vena als assalariats una altra gran dosi de por, una eina més dels patrons per disciplinar serfs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario