Barra lliure de diners públics a la banca privada

A Miguel Ángel Fernández Ordóñez, àlies MAFO, pel que li queda de manar? –mesos– ja es pot cagar.

Ja ho va dir fa dos anys: “¡Lo único que yo tengo que hacer con las cajas es coger un bate de béisbol y liarme a palos hasta que acabe con todas!”.
I ha complert la seva paraula. En un temps rècord ha privatitzat/bancaritzat a les caixes d’estalvis/obres socials, amb milers de milions d’euros de diners públics. I ho ha fet no amb la violència física, sinó a cop de reformes legislatives, amb la col•laboració necessària governamental i la connivència política, i la gaubança de la gran banca.

Encara quedem veus demandant que les caixes d’estalvis/obres socials, rescatades i reflotades amb diners públics, es converteixin en una autèntica Banca Pública Social, i no es reconverteixin en bancs privats.

Comentava MAFO recentment que “después de la borrachera que se produjo entre los años 1994 y 2006, (y) que hizo que el sector creciera por encima de lo que el país se podía permitir”.

Doncs bé, després de la ressaca de 2007-2010 tornem a la barra lliure: amb 7.551 milions d’euros de diners públics injectats (de moment).
Als quals cal sumar altres 5.838 mm € “privats”, fins a aconseguir l’esgarrifosa xifra de 13.389 milions d’euros de cost.

Barra lliure, per aixecar l’economia i ajudar a la societat? De moment sembla que no. Per acomiadar mitjançant EROs a milers de treballadors, i consumar l’enginyeria financera dels bancs de caixes. En els acomiadaments les indemnitzacions són tant més daurades com més pugem en l’escalafó (fins a arribar a proporcions que el cost de l’acomiadament d’un directiu iguali al de setanta treballadors).

També serveix per a les retribucions dels executius, directius i consellers dels flamants bancs de caixes. Una de les excuses utilitzades per privatitzar les caixes d’estalvi, la de la professionalització i despolitització, cau. Estem veient l’entrada de (ex)polítics, amb remuneracions milionàries. Per a mostra el botó del grup Banco Financiero y de Ahorros (BFA)/Bankia, SA; amb els seus Rato, Olivas, Chozas, Fernández Norniella, Rodríguez-Ponga, etc.

En la seva contínua locuacitat MAFO contribueix a buidar més les arques públiques quan declara que “La CAM es lo peor de lo peor”. Sorprenent. Per ventura no és la institució que governa, el Banc d’Espanya, la responsable de vigilar a les entitats financeres?

La realitat demostra que no ha vigilat molt, o bé ho ha fet amb els seus objectius megalòmans i interessats. També sabem que el Senyor Ordóñez no ha fet molt cas de les veus d’alarma transmeses per l’Inspecció del Banc d’Espanya.

Si les seves intervencions públiques l’hi permeten hauria de comentar-li a Rajoy que, quan es refereixi a les institucions financeres, deixi d’esmentar a les caixes d’estalvis, de quines caixes d’estalvis parla?

Barra lliure, paguem els ciutadans.