I dic català no només perquè ho posa el certificat. També perquè ho diu l'Estatut d'Autonomia ("llengua pròpia de les Illes Balears"). I perquè el català, en la seva varietat de Les Illes, és l'usat segons l'estàndard de l'Institut d'Estudis Catalans, IEC, adaptat al marc dialectal per la secció filològica de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'òrgan consultiu del Govern Balear. El català adopta a cada illa els seus dialectes locals: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer.
Entenc i visc el conèixer una altra llengua com un enriquiment cultural. Com a instrument d'integració social i reconeixement del fet diferencial soci-lingüístic.
Les meves dues filles són mallorquines; filles de pares castellanoparlants. Estan en dos nivells educatius diferents: una en l'ESO, i una altra en Primària. Fins ara han estudiat en un model educatiu 50% català/castellà. Entre les assignatures impartides en català estan les Matemàtiques i Coneixement del Medi. Dominen perfectament el català i el castellà (a més d'estudiar anglès i alemany). Han obtingut sempre unes notes excel·lents.
Les llengües perviuen no només per la transmissió oral, sinó pel suport institucional i econòmic dels governs i dels mitjans de comunicació i expressió –per això, per exemple, l'esperanto és una llengua minoritària, i s'han mort tants milers de llengües i dialectes–.
Serveixi aquest breu relat per reivindicar l'enriquiment que suposa l'aprenentatge i ús de les llengües de l'Estat.
A Catalunya, amb la polèmica causada per la interpretació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa d'una sentència del Tribunal Suprem (TS), i l'actitud del Partit Popular (PP) de Catalunya (i el "nacional"), l'ambient està calent.
En Balears tenim l'actitud i accions polítiques del PP balear contra el català. Una recent sentència del TSJ de Balears, favorable a l'ús del català en l'Administració pública, ha estat interpretada pel PP de Bauzá com a fruit d'un "context" diferent (a l'actual).
Actituds com les descrites solament poden generar frustracions, desil·lusions i desafeccions. Espero i confio que els polítics i els jutges sàpiguen interpretar adequadament el nivell de normalització lingüística aconseguit socialment, i que no es vegi truncat i en reculada per les seves decisions.
Les llengües perviuen no només per la transmissió oral, sinó pel suport institucional i econòmic dels governs i dels mitjans de comunicació i expressió –per això, per exemple, l'esperanto és una llengua minoritària, i s'han mort tants milers de llengües i dialectes–.
Serveixi aquest breu relat per reivindicar l'enriquiment que suposa l'aprenentatge i ús de les llengües de l'Estat.
A Catalunya, amb la polèmica causada per la interpretació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa d'una sentència del Tribunal Suprem (TS), i l'actitud del Partit Popular (PP) de Catalunya (i el "nacional"), l'ambient està calent.
En Balears tenim l'actitud i accions polítiques del PP balear contra el català. Una recent sentència del TSJ de Balears, favorable a l'ús del català en l'Administració pública, ha estat interpretada pel PP de Bauzá com a fruit d'un "context" diferent (a l'actual).
Actituds com les descrites solament poden generar frustracions, desil·lusions i desafeccions. Espero i confio que els polítics i els jutges sàpiguen interpretar adequadament el nivell de normalització lingüística aconseguit socialment, i que no es vegi truncat i en reculada per les seves decisions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario