Governar i educar per collons, en diverses llengües

És en les trobades i fòrums empresarials o similars on el president de les Illes Balears dóna el millor de si mateix. No acostuma a freqüentar altres escenaris menys còmodes, com a reunions amb aturats, treballadors, autònoms i petits empresaris, sindicats, o fins i tot compareixences en el Parlament. En la distesa trobada recent que va mantenir amb el grup Gold de l'organització professional BNI ("Business Network International") va deixar anar algunes de les seves perles verbals. Va manifestar la seva preocupació per donar "seguretat jurídica als empresaris trencant la rigidesa". Ens preguntem a quina rigidesa es refereix (si és la relacionada amb el contracte de treball no s'ha assabentat de les últimes reformes laborals del govern central, sustentat pel seu partit), i si també li preocupa la seguretat jurídica dels treballadors.

Per a José Ramón Bauzá és imprescindible dominar "dos, tres, quatre o cinc idiomes, quants més millor". I pretén tal objectiu amb una política de retallades en educació i cultura, cosina germana de la de Wert al govern central. Amb menys professors i més alumnes per aula. Amb centres educatius que han de fer autèntics malabarismes per seguir funcionant (no es cobreixen les baixes de professors, per exemple).

Bauzá diu que aposta pel plurilingüisme en la formació, per garantir la "competitivitat" de les generacions futures de Les Illes: "En Balears apostem pel trilingüisme i pel plurilingüisme per garantir la competitivitat futura dels nostres fills" (sic). Jo creia que a les meves filles les hi educava per adquirir cultura, per armar la persona i la personalitat amb valors ètics i solidaris, per dotar-se d'una consciència crítica. I per aconseguir-ho és menester mamar matemàtiques i física i química; però també filosofia i música; llengües (incloent les clàssiques) i geografia i història, i ciències naturals; sense oblidar l'educació física i esports. Però resulta que no, que estic equivocat. L'educació no és per formar persones, és per constituir i anotar en el registre mercantil titulats competitius.

És per aquesta mercantil competitivitat formativa del liberal i reformista (segons ell mateix es defineix) president del Govern balear, per la qual Bauzá ha imposat el trilingüisme per decret llei. Sense consens amb la comunitat educativa, i burlant-se d'una resolució del Tribunal Superior de Justícia que suspenia cautelarment la seva implantació. És pel que en Balears es compleix la primera setmana de vaga indefinida de personal docent. I és el decret llei del TIL (Tractament Integrat de Llengües) el que ha provocat la conflictivitat, no el trilingüisme per se, com mallen (esforçant-se insistentment) en desinformar determinats mitjans de comunicació.

Al començament del curs escolar nostra filla petita (alumna de tercer cicle de primària) ens va preguntar perquè aquest any les matemàtiques són en castellà, contrariada després d'haver-les estudiat en català en tots els cursos anteriors. Difícil resposta quan, segons ens va dir, també hi havia sorprès tal circumstància als professors.

Escoltem una entrevista a un professor de matemàtiques. Confessa que no es troba capacitat per impartir la seva disciplina en la llengua de Shakespeare. Prefereixo un bon professor de matemàtiques que imparteixi l'assignatura en català amb un nivell digne, a un bon professor d'aquesta assignatura (o una altra) que la imparteixi en anglès amb un nivell mediocre. No es tracta de saber anglès, l'ensenyant ha de dominar-ho amb uns nivells pedagògic i tècnic adequats a la disciplina acadèmica que s'imparteixi.

Un altre arma educativa empunyada per Bauzá, a més de l'anglès, és el català. Uns dies després de la seva trobada "gold" no li va quedar més remei que acudir al ple del Parlament, amb "el seu" TIL de protagonista. Va orar, orgullós, que no defensarà "el català que es parla a Catalunya, sinó el que parlen els nostres pares i avis". La qual és una afirmació sentimentaloide, fal·laç i acientífica. El castellà que parlava la meva mare (que amb prou feines escrivia), àdhuc sent la meva llengua vernacla materna, no és formalment el castellà que parlo i escric, el que he estudiat en el col·legi i en l'institut, i perfeccionat a la universitat.

El català que, fins ara, s'estudia en les Illes Balears és el català estàndard. Estàndard sota la supervisió de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), i que recull les varietats lingüístiques de les illes: el dialecte balear i els seus subdialectes: mallorquí; menorquí; eivissenc; formenterer. Faria bé el senyor Bauzá a comptar amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), que assessora en els llibres de text de català balear, on l'hi explicarien doctament. (En comptes d'envoltar-se d'associacions amb noms en català/balear, que defensen la supremacia castellana; i de consellers que no pronuncien ni una sola paraula en català/balear). Segur que li assessoren convenientment, encara que no s'hagi atrevit a acudir a l'acte d'obertura del curs universitari, ni ell ni la seva consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps —ha de ser per por d'ofegar-se en la "marea verda" de l'ensenyament—. No dubtem dels seus coneixements i perícia farmacèutica, tenint en compte que la seva farmàcia és una de les més rendibles de Balears; però sembla que el seu fort (i el de la seva consellera) no és la filologia.

Si la catalanofòbia del president no ho encegués, i es deixés assessorar per lingüistes i filòlegs, entendria una mica millor què és això del "català estàndard". Es tracta d'establir un cànon lingüístic comú que proveeixi un ús i acrediti uns coneixements i interlocució en tots els territoris catalanoparlants. Seria inaudit escoltar a la presidenta d'Andalusia proclamar que a les escoles andaluses no s'ensenya el castellà que es parla a Castella. Per això va causar estupefacció en la comunitat científica la creació (a la fi dels noranta) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): pel seu efecte fragmentador de la llengua. L'espanyol també s'ensenya sota un estàndard internacional, amb la supervisió de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i la col·laboració de l'Institut Cervantes; reconeixent les varietats americanes (acadèmies de la llengua; Diccionari panhispànic de dubtes; etcètera).

Però la fragmentació del català no és exclusiva del País Valencià (Comunitat Valenciana) —amb el risc de sumar-se les Illes Balears—. Les Corts d'Aragó s'han inventat l'esperpèntic nom de LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) per denominar al català; i, per dissimular, bategen a l'aragonès com LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de les àrees Pirinenca i Prepirinenca). Sigles que mes bé semblen un embarbussament. Bauzá no està sol en la seva croada.

Mentre el castís Bauzá defensa aferrissadament el castellà (en perill d'extinció) i el balear, la 'chulapa' Esperanza Aguirre s'erigeix en "catalanitzadora" d'Espanya. Emulant al seu col·lega Aznar, està disposada fins i tot a parlar català en la intimitat.

Suso de Toro descrivia molt bé en la seva columna "Admiremos a Cataluña" ("Admirem a Catalunya") alguns dels complexos elements de la desafecció del poble català. Assenyalava, entre altres sociopolítics, aspectes socioculturals com la falta de reconeixement de la literatura catalana, de la seva música. Jo afegiria el nul interès de l'Estat per l'ensenyament de les seves llengües cooficials, fomentant la seva estima i conduint a la percepció de la diversitat idiomàtica com un enriquiment cultural. És incomprensible que no tinguin presència a les escoles i instituts de tota Espanya —i no solament a les escoles oficials d'idiomes—.

En les urnes, per la qual cosa es veu, no solament votem una opció política determinada, també triem la grandària genital. A Balears, i a Espanya, el Partit Popular ens governa per parlamentària majoria absoluta, per governamentals decrets lleis, i per democràtics collons.